PRIMAVERA 2008. Núm. 25. Any VII
ES POT SER MODERN I RELIGIÓS? Lluís Duch.
És curiós que es pugui endevinar la resposta a aquesta pregunta en funció de si el qui contesta es troba dins o fora del camp religiós. Els de fora acostumen a estar convençuts que assumir la modernitat implica, a grans trets, deixar enrere la religió. Els de dins sovint insisteixen que no només no cal prescindir de la religió, sinó que aquesta és consubstancial a l’ésser humà, i que pot fer de correctiu saludable als excessos de la modernitat. Més enllà de la tendència que pugui tenir cadascú a escombrar cap a casa, les dues posicions oposades són el reflex d’una tensió real, que alguns resolen apostant per reinventar què vol dir ser religiós.
Els cristians assiriocaldeus. Sebastià Janeras
Dividits en dues branques, l’assíria i la caldea, la segona de les quals es troba unida a l’Església catòlica romana, els cristians assiriocaldeus són hereus d’una tradició eclesiàstica i litúrgica antiquíssima, que es remunta directament als primers segles del cristianisme. Perseguits en diversos moments de la història, avui ho són especialment a la seva terra originària, l’Iraq.
Primavera
2008
SUMARI
Ampliar
la portada
| Temes destacats | |
|
|